Ou ferrat somiat

Ho sé, el nom és una miqueta cursi, però és que el Ferran ja té aquestes coses...

De quin Ferran parlo? Doncs del Ferran Adrià, és clar. Sí sí, així, amb les confiances, que si poca gent ha tingut l'honor d'anar a menjar al Bulli, encara més poca ha pogut fer una recepta seva! Me la va transcriure ell mateix, en un tovalló de paper, amb la típica marca de la tassa de cafè...

D'acord, la recepta va sortir publicada a La Vanguardia, però continua sent del Ferran Adrià! :D jaja i això justifica que pengi una recepta tan fàcil, no?

A simple vista us pot costar distingir un ou ferrat normal d'un ou ferrat somiat. Però fixeu-vos-hi una mica... Bé, deixem que ens ho expliqui el mateix Ferran:

"A un ou li trec el rovell, i fregeixo només la clara en una paella amb el suficient oli d'oliva per a que no toqui el fons i s'enganxi. Deixo que fregeixi bé fins que quedin puntetes. Ho poso sobre un plat i ara fregeixo només el rovell, però molt poquet, només allò just per a que agafi color. Aquest rovell el col·loco sobre la clara anterior i així consegueixo un ou ferrat somiat per molts".

Ah, i no us oblideu d'afegir-hi una miqueta de sal al final! :)

Sé que us esteu preguntant: realment hi ha alguna diferència entre l'ou ferrat somiat i l'ou ferrat tradicional? No es pot resumir tot en ganes de complicar-se la vida? Ens estem tornant bojos? Què serà el següent, l'esferificació?

Totes aquestes preguntes, que també em turmentaven a mi, van desaparèixer instantàniament quan em vaig començar a menjar l'ou en qüestió. Quina cosa tan deliciosa!!!! :D

Més deliciosa que cap altre ou ferrat que hagi menjat mai? No ho crec!
És veritat que amb la recepta d'en Ferran t'assegures que el rovell quedi molt cru, i així sucar-hi pa es converteix en una experiència orgàsmica... Però això també passa quan ho fas en un ou ferrat normal - almenys a mi! jaja



Va, ja esteu tardant a provar-ho i a dir-me si noteu alguna diferència! jaja

 

An apple a day keeps you sexy as hell

Torrada after party

Xurros amb xocolata. Bikinis amb doble de formatge. Llesques de pa Bimbo colgades de Nutella.

Tornant de festa a les tantes del matí ens ataca la gana, i no una gana qualsevol sinó golafreria de la bona. Hi ha alguna manera més perfecta de rematar la nit (o començar el dia) que seure en la penombra de la cuina, mig adormits i amb les cames destrossades, i devorar alguna cosa absolutament deliciosa?

És cert que no és gaire habitual, però una torrada amb dulce de leche i rodanxes de plàtan és un dels millors capricis after party que m'he dut a la boca. Proveu-ho: una llesca de pa ben fineta (us recomano el de sègol, pel seu punt agre i el sabor intens), una capa molt generosa de l'or argentí i diverses rodanxes d'un plàtan ben madur. El contrast és espectacular!! jaja

Ara, amb la panxa ben plena, ja podeu anar a dormir! :D

(I vosaltres, què heu arribat a menjar, tornant d'una nit de festa?)






Desconfía de los extraños. Salvo de los que te dan caramelos.

Restaurant Djolof Djolof

Dins la vitrina de la barra s'apilen Bollycaos i magdalenes envasades, i si hi vas al migdia el més probable és que et trobis un menú de patata amb mongeta tendra i pollastre arrebossat. Però si t'hi aventures de nit...

...prepara't per degustar cuina senegalesa tradicional! Plats senzills i saborosos, en una carta molt curta però completa, acompanyats de begudes típiques com la de gingebre (a l'esquerra, una mica picant però molt bona!) o la de flor d'hibisc (a la dreta, totalment imprescindible). Més cares que l'aigua, però són tan i tan bones!! Com veieu a la foto de dalt, no les compren sinó que les fan elles mateixes.

El plat estrella de la casa - sento no recordar-ne el nom.. jaja sempre he anat una mica fluixa en senegalès - és aquest de peix, acompanyat amb mandioca, ceba, pastanaga, albergínies i arròs. No m'estranya que sigui el preferit, perquè era absolutament deliciós, amb les verduretes extremadament gustoses, el peix al punt i l'arròs perfecte. La mandioca, semblant a la patata, també era exquisita!

(sembla mentida que un plat així de sa ens arrenqui tants "mmmmm!!!", jaja)

Sí, l'altre plat que vam demanar - el tercer de la llista - era just el que veieu a la foto: un estofat de vedella amb pastanaga, patates i arròs. No, si ara resultarà que la cuina catalana i la senegalesa estan emparentades... Sigui com sigui ens va agradar molt perquè la carn era tendríssima i la salseta, per morir-se! jeje

I les postres - oh, les postres. De fet, només teniu una opció, el iogurt amb mill i fruita, però seria una pena (una pena, he dit? una tragèdia!) que no el demanéssiu, perquè m'atreviria a dir que va ser el millor de tot l'àpat, i això és dir molt! La insuperable combinació de cereals, dauets de fruita i un iogurt molt i molt cremós és difícil d'explicar amb paraules...

Però les imatges parlen per sí soles! jajaja

Les noies del Djolof Djolof són un encant, i no fa gaire que han arribat a Barcelona. Feu-los una visita, perquè sopareu com reis i reines, a molt bon preu (tot el que heu vist, per menys de 25€) i en un local molt agradable, una mica apartat dels carrers principals, on el soroll dels cotxes canvia per música de terres africanes...

Restaurant Djolof Djolof

C/ Aulestià i Pijoan, 32

Barcelona (Gràcia, a prop de L3 Fontana)

Telf. 639 544 662

(Tancat diumenges i dilluns de nit)

El arte es una garantía de cordura - Louise Bourgeois

Parfait de fruits vermells

Comença a fer rasqueta, i mentre quatre avorrits es metamorfosen en ceba abrigant-se sota capes i més capes de roba, nosaltres, amb la deliciosa sensació dels dits garratibats, la llengua insensible i el cervell congelat, gaudirem d'un altre tipus de capes mooolt més interessants...

- Iogurt gelat

- Làmines finíssimes de plàtan

- Méeees iogurt gelat


- Fruits vermells

- Granola

- Bastant més iogurt gelat






Ja que només vivim una vegada, al menys fem-ho amb una mica de gràcia!! jajaja

Aquest exemplar és del kimök, una iogurteria com qualsevol altra de les milions que han envaït Catalunya aquest estiu, amb la particularitat que els ingredients són 100% naturals, que ofereixen iogurt prebiòtic sense sucre i que fa cantonada amb el carrer de les Magdalenes (no és el nom de carrer més encantador que heu sentit mai??).
 

Hi venen dos tipus de Parfait, de 4€ cada un ("4 €, diu? El ronyó també li dono?"), el que us ensenyo i un de tropical amb pinya, plàtan i mango - també traduït com a "mànec" en el seu cartell corresponent jajaja.


Podem combinar el nostre iogurt, normal o light, gran o petit, amb una selecció de toppings prou variada, o bé decidir-nos per un smoothie a base de gelat de iogurt i fruites. Només he provat el Parfait de gerds però era boníiiiissim!

Aquesta foto no és meva... jeje

No es queixa, la vostra mare, que no preneu prou calci ni prou fruita? Doncs ala, ja sabeu com fer-la contenta! (pssst, també t'hi pots posar Oreo a trossets!! :D i xocolata, i mel, i pistatxos, i m&m's...)


Per cert! Kimök és la unió de les paraules "kiss" i "eskimo". No se m'acut cap excusa millor que aquest iogurt gelat per a fer un petó d'esquimal a la persona que ens acompanya :)




kimök
C/ Montsió, 12, cantonada amb el C/ de les Magdalenes 
Barcelona (Barri Gòtic)
Telf. 931 875 796 





Life was much easier when apple and blackberry were just fruits

Fettuccine

A partir d'ara em podeu dir mamma...

...perquè aquesta meravella de cintes, suaus i sinuoses, no ha sortit de la secció de refrigerats del súper, ni tan sols d'una botiga de productes italians, sinó de la meva cuina!!! (perdoneu la immodèstia, però tota mamma està orgullosa dels seus petits)

Aquí els veieu recent trets de l'aigua, però en un principi eren així:

Bé, i amb dos ous més que encara havia d'afegir! jeje


Encara que fer pasta a casa sembli una cosa complicadíssima, en realitat l'únic que requereix és temps. I si t'hi pares a pensar, a vegades tardes més entre que surts de casa, pares a parlar amb la veïna més pelma de l'escala, trobes aparcament, et fossilitzes a la cua del súper (hi ha gent que compra com si estiguéssim en guerra!) i tornes a casa, que fent tres-centes safates de raviolis. A més, sempre hi ha temps  per a fer coses bones! jaja

L'altre element imprescindible per a la pasta casolana és tenir uns amics tan guais que et facin un regal d'aniversari com aquest:

És a dir, una màquina Imperia!! Eh que és una preciositat?? Em paren pel carrer per dir-me "oh quina màquina de fer pasta tan maca!" jajaja


La veritat és que només he fet pasta casolana dues vegades, però vaig seguir les instruccions del llibre de la Marcella (aquella bíblia sobre la cuina italiana, recordeu?) i haig de dir que el resultat és increïble, molt i molt bo! :D Millor que la que venen a les botigues, sincerament!


Deixo aquí les instruccions per si algú decideix invertir una horeta i mitja de la seva vida pastant, omplint la cuina de làmines grogues i barallant-se amb les tiretes per a que no s'enredin! jaja Això sí, no puc assegurar quins seran els efectes de la transformació en mamma en els individus masculins... ¬¬
I si no teniu màquina, sempre podeu intentar convèncer els vostres amics que us la comprin a canvi d'un plat de pasta al mes durant la resta de la seva vida... Encara que amb aquest pacte potser us va millor comprar-vos-la vosaltres mateixos...







Fettuccine

Segons la Marcella, la proporció hauria de ser de 115 g de farina 00 per cada 2 ous grans, per a obtenir 3 racions normals, però ja avisa que la qüestió és afegir la quantitat de farina que la massa demani. Jo vaig utilitzar uns 250 g de farina per 3 ous mitjans, i vaig obtenir 4 racions.

1. Sobre una superfície de treball llisa i neta, col·locar la farina en forma de muntanyeta i fer-hi un forat fondo al centre. Trencar-hi els ous i batre lleugerament amb una forquilla, aproximadament un minut, com si féssim una truita. Apretar els marges de farina, incorporant-la als ous, assegurant-nos de reservar-ne una mica per si no la necessitem.

2. Treballar la barreja amb els dits i els palmells de la mà, fins a tenir una massa integrada. Si la massa és massa humida, afegir més farina. Per assegurar-nos que està bé, rentar i assecar-se les mans i enfonsar el dit al centre de la massa: si surt net, no necessita més farina.

3. Netejar la superfície de treball i preparar-nos per a amassar. Prémer la massa amb el palmell de la mà, mantenint els dits tancats, doblegar-la per la meitat, girar-la un quart de volta, tornar a prémer, i repetir l'operació. S'ha de girar la massa sempre en la mateixa direcció, durant 8 minuts, fins que estigui suau com la pell d'un nadó.
Si la massa és molt gran, la podem partir en dues parts o més i reservar-les amb paper film mentre no les treballem.

4. Un cop la massa sigui ben suau, dividir-la en parts iguals - concretament, en 6 parts per cada 2 ous utilitzats. Col·locar diversos draps de cuina secs sobre una taula o marbre, a prop de la màquina.

5. Fixar els cilindres a la seva distància més ampla (el número 6). Aplanar una part de massa amb els dits i introduir-la entre els dos cilindres mentre girem la manovella. Plegar la làmina resultant en un terç de la seva llargada, i tornar-la a passar per la màquina, començant per la punta més estreta. Repetir 2 o 3 cops, i reservar la làmina sobre un drap. Fer el mateix amb la resta de parts de massa, col·locant-les una al costat de l'altra sense que es toquin ni se solapin.

Heu vist quina ajudant més guapa que tenia?? :)

6. Fixar els cilindres una mica menys separats (al número 5). Agafar la primera tira de pasta i passar-la per la màquina, sempre començant per l'extrem més estret. No cal doblegar-la sobre sí mateixa, només tornar a col·locar sobre els draps i passar la següent tira de pasta.

7. Quan totes hagin passat pel número 5, passar-les pel número 4, i així successivament fins arribar a l'1. La pasta queda cada vegada més allargada; es pot anar partint per a treballar-hi més còmodament.

8. Si la pasta no està massa enganxosa, es pot començar a tallar (si ho està, deixar assecar uns 10 minuts). Passar per l'accessori amb forma de fettuccine, i anar col·locant les cintes obtingudes sobre els mateixos draps.

9. Per a bullir la pasta, utilitzar 1 litre d'aigua per cada 100 g de pasta. Quan arrenqui el bull, afegir la sal generosament (res d'oli d'oliva, excepte si es tracta de pasta farcida feta a casa). Esperar a que recuperi el bull i abocar la pasta. Una tècnica per a abocar la pasta casolana fàcilment és portar-la dins d'un drap fins a l'olla i allà deixar-la anar.
Vigileu, perquè amb aquestes tiretes tan fines, amb poc més de mig minut n'hi ha prou!








Life is a combination of magic and pasta - Federico Fellini

Kiosko

Estàs pensant en fer-te vegetarià?

Em sembla una opció molt respectable, però fes-me cas i espera una miqueta: seria una llàstima que et perdessis aquestes hamburgueses!!!

Sucoses, al punt de cocció i amb el toc de la graella, elaborades amb productes súper frescos, pa artesanal i salses casolanes, a partir de combinacions d'ingredients genials que no es passen de modernillas i, per sobre de tot, delicioses. Així són les hamburgueses del Kiosko: gourmet! :)

Ah, i a més estan molt bé de preu!

Bé, si ja fa temps que heu renunciat a la carn també podeu entrar a gaudir de l'hamburguesa vegetariana, i de les seves increïbles patates...
I és que al Kiosko hi ha una hamburguesa per a tothom: 13 combinacions diferents, servides en pa clàssic (boníssim!!), integral lleuger, brioix deluxe o simplement sense pa, i que podeu acompanyar de patates fines o rústiques, o bé d'amanida...  Quin dilema, oi? Sempre podeu anar-hi amb 3 amigues fantàstiques disposades a partir cada hamburguesa en quarts...

.. just així! jaja Així en proveu quatre de cop ;) I sense més preàmbuls, les protagonistes del dia...

AUSTRALIANA - mítica! (penseu que el propietari és australià) 200 g de vedella, salsa barbacoa casolana, remolatxa cuita a la graella, bacó, Cheddar, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (7,80€). La remolatxa aporta un contrast dolç que la fa encara més deliciosa!

POLLASTRE - Petxuga de pollastre marinada 12 hores, maionesa, tomàquet, enciam i ceba de Figueres (5,40€) + PATATES DOS SALSES - Patates rústiques amb chutney picant i allioli d'all rostit (3,90€). L'hamburguesa és deliciosa, però les patates són simplement espectaculars. Quines salses!!!

SUÏSSA - 200 g de vedella, rösti de patata, Gruyère, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (6,90€). Boníiiiissima!!

I la que vèiem al principi, la JAPONESA - 200 g de vedella, salsa teriyaki, maionesa japonesa, enciam, tomàquets i ceba de Figueres (5,90€). Per alguna cosa l'he deixat pel final: per mi és la millor! Indescriptible... jaja



També he provat la Japonesa II (8,80€), que en comptes de vedella té un filet de salmó a la planxa! Molt bona :) I heu de provat el ketchup dolç, una autèntica joia.

Com que el local no és gaire gran a les nits està a reventar, però també tens l'opció d'emportar-te la teva hamburguesa - en una bosseta de paper on posa "Burger a bordo!" jaja- i anar a fer un picnic al parc de la Ciutadella, o a la placeta del costat, o on et vingui de gust... Kiosko és un lloc molt agradable, amb tamborets,  vistes al carrer i un servei simpàtic, i no us podeu perdre els lavabos! jeje

Quan acabeu, no us oblideu de recollir el plat i separar les deixalles! És el mínim que podeu fer, després d'haver tastat les millors hamburgueses de Barcelona (ai! què he dit...! jaja). Encara ara em pregunto qui té lloc per a les postres, després d'això. Us passarà com a l'Aïda, que no volia acabar-se l'aigua per a no perdre el gustet de l'hamburguesa...jaja

Kiosko burger
C/ Marquès de l'Argentera, 1 bis
Barcelona (el Born)
Telf. 933 107 313
(obert cada dia, d'1 del migdia a 1 de la matinada)




Das Gefühl zwischen Fingerkuppen (formigueig a la punta dels dits)

Cookies sorpresa

Científicament conegudes com a galeta Aïdae. El seu medi habitual són les cafeteries d'universitat i els picnics al parc de la Ciutadella, però també han estat avistades en gots de llet. Malgrat reproduïr-se constantment en safates de forn, és una espècie en perill d'extinció a causa de la gran quantitat de depredadors que en volen descobrir la sorpresa, o que ja les han tastat un cop i no poden parar...

Només us dic una cosa: la meva germana, després de provar-les, em va enviar un missatge dient-me que sóc la millor germana del món!! jaja

La gràcia és no revelar la sorpresa fins que hi clavis mossegada... Però amb vosaltres hauré de fer una excepció :)

Sí, amigo: és una Oreo. Dins d'una cookie amb trossets de xocolata. UNA GALETA DINS D'UNA ALTRA GALETA! No és una de les idees més genials que heu sentit en els últims 10 anys?! jaja


(ah, i no és una Oreo qualsevol, sinó una Oreo Doble Crema... La diferència es nota, creieu-me!)

 

Cookies sorpresa

INGREDIENTS

(per a 18 cookies aproximadament)

100 g de mantega fosa

100 g de sucre blanc

90 g de sucre morè

1 ou gran

1 vaina de vainilla (o una mica d'extracte de vainilla)

250 g de farina

1 culleradeta de sal

1 culleradeta de bicarbonat

75 g de perletes de xocolata (més o menys)

Un paquet i mig d'Oreos Doble Crema

 

1. Barrejar la mantega, els sucres i l'ou. Obrir la vaina de vainilla per la meitat i incorporar la pasta de dintre a la barreja (o bé afegir una culleradeta d'extracte de vainilla).

2. Mesclar la farina, la sal i el bicarbonat, i barrejar bé amb els líquids (jo vaig començar amb les varilles per a que no quedessin grumolls, però quan vaig notar que m'estava a punt de quedar sense eina vaig passar-me a l'espàtula...). Afegir les perletes de xocolata i barrejar.

3. Agafar una Oreo, posar una mica de massa de galeta a sobre i una mica de massa a sota. Prémer amb els dits i segellar pels cantons fins que la massa envolti tota la Oreo.

4. Enfornar a 180 graus fins que siguin daurades (uns 12-15 minuts). Us quedaran amb forma de barret... i em sap greu dir-vos que no hi podeu fer res! - si algú sap com evitar que quedin així, que m'ho digui! jaja

 

Això sí, aneu amb compte perquè poden tenir efectes secundaris...

Jajaja pobre Byte!! És broma, no és que li donés galetes sinó que justament estava allà revolcant-se pel terra de la terrassa mentre jo feia les fotos de les cookies (ho sé, sense herba? en fi... coses més rares fa  aquest gos).

 

La música es lo único que nos tranquiliza cuando somos demasiado felices - La cruda y tierna verdad

Hummus

Després de tastar aquest hummus em vaig preguntar seriosament si el meu destí no seria muntar un Kebab. Però qualsevol restaurant que només tingui un plat a la carta, per molt guapa que sigui la cuinera, té els dies comptats...jaja

Dic això perquè aquesta meravellosa recepta, que vaig treure del blog Migas Con Locura, és millor que la de molts restaurants àrabs on he estat!! La proporció d'ingredients és perfecta, i el resultat, un vici total.

El pots menjar sucant-hi crudités de pastanaga o untat sobre pa de pita (tranquils, jo tampoc en tenia i puc assegurar que sobre pa torrat normal està boníssim).

El comí és, sens dubte, la clau. Reconec que la meva única referència sobre aquesta espècie era la frase feta "me importa un comino", però ara m'encanta i només em pregunto on més el puc posar! :D

(Per cert, em preocupa trobar-me amb uns polvos vermells especials per a posar als spaghettis a la secció d'espècies del súper. WTF?).

Vale, vale, ja callo: anem a la recepta, que no presenta més complicació que rentar la trituradora! (poca broma)

Hummus

INGREDIENTS

(per  a un bol com el de la foto)

200 g de cigrons (poden ser de pot! jaja)

1 cullerada rasa de sèsam torrat

1 culleradeta rasa de comí en grans

1/2 gra d'all

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

20 ml d'aigua

Suc de llimona

Sal

2 pastanagues

Pa de pita o pa torrat.

1. Rentar i escórrer els cigrons. Reservar.

2. En un morter, picar el sèsam torrat, el comí i l'all amb una goteta d'oli. Tèoricament ha de quedar una pasta, però mentre quedi mig aixafat i comenci a despendre aquesta olor tan bona, anem bé!

3. Ficar en una trituradora els cigrons, la barreja anterior, les cullerades d'oli, l'aigua, un bon raig de suc de llimona i la sal. Triturar i corregir de sal i aigua, buscant la textura desitjada, tenint en compte que ha de quedar consistent i no líquid. A mi m'agrada força sòlid.

4. Pelar i tallar les pastanagues en bastonets.

5. Servir l'hummus amb un rajolí d'oli i pebre vermell dolç, acompanyat dels bastonets de pastanaga i pa de pita o pa torrat.

6. Rentar la trituradora!

Haberse sacado los mocos tantas veces en lugares públicos había dado a Kamtchowsky una sagacidad especial para descubrir miradas furtivas en derredor - Las teorías salvajes

Crêperie Les 3 Pommes

Bonnes nouvelles, mes amis! Ja no cal anar creuar la frontera per viatjar a França, ni tan sols haver-hi nascut per sentir-te francès! Ho vaig comprovar en visitar Les 3 Pommes, un trosset del país veí replantat a l'Eixample.

Si la música o el deliciós accent de la propietària - de cabells rojos esbullats i vestit de colors - no aconsegueixen traslladar-te a les terres bretones, espera a provar alguna de les seves galettes!
Elaborades amb farina de blat sarraí, ofereixen múltiples combinacions clàssiques, vegetarianes, d'influència catalana o fins i tot personalitzades. Per això va ser tot un gust demanar consell a la propietària i que en comptes del típic "tot és bo!" es mullés i ens orientés, intentant endevinar què ens agradaria més.

El local sembla sortit d'un conte de fades, amb les parets dibuixades i tassetes de porcellana plenes a vessar d'autèntica sidra brut bouché.  Ideal per a retrobaments amb amics, per a una primera (o segona, o tretzena) cita o per acabar amb la nostàlgia de qualsevol francès. De fet, una quarta part de la clientela són francesos que viuen aquí i que s'enyoren!

Voilà, les nostres galettes! Totes quatre eren una delícia :)
 

Languedoc - roquefort, bacó, ceba i enciam. L'enciam oferia un contrast molt especial! Era boníssima jeje

 

Nourmande - pollastre, emmental, xampinyons a la crema i sidra. La més emblemàtica, la fan des que van obrir l'any 1995. Que no us intimidi la sidra, gairebé no es nota! Els xampinyons a la crema són sublims. Probablement, la millor de les quatre!

 

Agen - bacó, pernil dolç, panses i emmental. En la meva opinió, la més normaleta.



Campagnarde - salsitxes, xampinyons, emmental i mostassa (servida apart). Boníiiissima!

I no ens oblidem de la nostra estimada Orangina! Qui no ha demanat una Fanta de taronja a França i s'ha trobat amb que només tenen Orangines? Ja la trobàvem a faltar! :D

Com que les galettes no eren gaire pesades (tot i que emplenaven), a l'hora de les postres teníem lloc per a compartir una de les seductores crêpes dolces de la carta. N'hi ha de flamejades, amb gelat i especialitats de la casa, a més d'altres postres. La nostra es deia Carmelite!

Per què enganyar-vos, era tan deliciosa com aparenta a la foto! jaja La combinació de caramel, avellanes i gelat de vainilla no podia funcionar millor; una alternativa a la clàssica crêpe de Nutella per a un final ben dolç!

En resum, no puc instistir-vos prou per a que aneu a Les 3 Pommes! Un lloc encantador, amb un servei excel·lent, un menjar deliciós i a uns preus raonables (érem quatre, vam prendre 4 galettes, 1 crêpe, 1 aigua gran, 1 Orangina i una tassa de sidra, i ens va sortir a 13,6€ per cap).

Així doncs, si voleu submergir-vos per una estoneta en un ambient acollidor, tranquil i, per sobre de tot, francès, ja sabeu on anar. Jo aquest any em moria per començar a fer classes de francès però no he pogut per culpa dels meus horaris horribles... Sempre em podré consolar a Les 3 Pommes! :D

Crêperie Les 3 Pommes

C/ Aragó, 150 (cantonada Villarroel)

Barcelona

Telf. 934 515 409

(obert tots els dies de 20 a 24 hores, excepte diumenges)

Vine et convido a un croissant fem una vichyssoise si vols fer una fondue en un bon restaurant saludarem el chef brindarem amb champagne menjarem petit fours semblarem dos infants - Els Amics de les Arts

Spaghetti alla Carbonara

Encara que molts es resisteixin a acceptar-ho, el canvi climàtic existeix, l'Elvis Presley  ja fa temps que és mort, no hi ha cap líquid per a piscines que torni el pipi vermell, i la salsa carbonara no porta crema de llet.

I no és que ho digui jo, ho diu la Marcella Hazan, l'autora de The Essentials of Classic Italian Cooking, una bíblia de la cuina italiana que em vaig portar de la Toscana com a souvenir (sí, no em podia comprar un imant per la nevera, jo va i m'emporto un totxo de 722 pàgines, de tapa dura i sense fotos, tot text).

Peró és que el llibre és fantàstic, amb desenes de receptes que fan salivar, tot explicat amb paciència i molt detalladament - m'encanta! Vaig començar provant la recepta de pesto i va quedar espectacular (tampoc era gaire difícil, ho sé... jaja) i vaig seguir les seves instruccions per a fer pasta casolana, però això es mereix un altre post. L'altre dia vaig decidir que era el torn dels spaghetti alla carbonara, però els de veritat.

El llibre explica una història sobre l'origen d'aquesta recepta, que podeu explicar per fer-vos els sabihondos (jaja els saberuts!, diu el meu traductor). Es veu que durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial, els soldats americans destinats a Roma s'havien fet amics de les famílies locals, i els van demanar que els cuinessin alguna cosa amb els dos ingredients que tenien més a mà, els ous i el bacon de l'esmorzar. I d'aquí va sorgir la carbonara!

(De fet el que acabo de dir no té cap fonament històric, i no és que sigui per pixar-se de riure tampoc... Millor que no ho expliqueu jaja)



Una recepta ràpida, fàcil i amb un resultat espectacular... Què més voleu? Em sap greu si la presentació o les fotos són millorables; les vaig fer en els 20 segons que vaig aguantar abans de devorar-los! jaja



Spaghetti alla Carbonara

INGREDIENTS
(per a 6 persones)

225 g de cansalada - si no en tenim, farem servir bacon com va fer una servidora
4 grans d'all, pelats però sencers
3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
4 cullerades de vi blanc sec (jo no en vaig posar)
2 ous grans
4 cullerades de pecorino (o d'ovella) acabat de ratllar
50 g de formatge parmesà acabat de rallar
Pebre negre acabat de moldre
2 cullerades de julivert picat
550 g d'spaghetti

1. Tallar la cansalada o el bacon en tiretes de 6 mm. Jo em vaig passar de fines, us aconsello que les feu més gruixudes perquè al saltejar-les s'encongeixen! jaja
2. Escalfar l'oli d'oliva en una paella i posar-hi els alls fins que siguin ben daurats. Retirar i descartar (és a dir, a les escombraries).
3. Fregir una mica la cansalada, fins que les puntes estiguin daurades. Si no voleu afegir vi blanc, retireu-ho del foc; si l'afegiu deixeu que bombollegi 1 o 2 minuts i després retireu del foc.
4. Trencar 2 ous al recipient en què servirem la pasta i batre'ls lleugerament. Afegir els formatges, una quantitat generosa de pebre i el juliver picat. Barrejar bé.
5. Posar aigua a escalfar en un recipient gran, esperar a que bulli per a tirar-hi la sal i, tot seguit, els spaghetti.
6. Quan la pasta sigui al dente, escórrer-la i passar-la al recipient amb la barreja d'ous. Mesclar molt bé per a que quedin totalment coberts.
7. Abocar el contingut de la paella de la cansalada sobre els spaghetti i tornar a barrejar. Servir immediatament!





¿Por qué alguien caería voluntariamente en una trampa? Porque leer correctamente la mentalidad enemiga muestra que una trampa siempre es leída como un desafío - Las teorías salvajes