Vichyssoise amb pera i gorgonzola

No sé si només em passa a mi, però jo sento la paraula "vichyssoise" i se m'escapa un badall; no se m'acut cap plat més avorrit i trist de cuinar que aquesta crema.

Però arriba un dia en què els astres s'alinien en contra teu i tens la sogra a dinar a  casa, i no li pots servir les restes de pollo con almendras del xino d'ahir (o sí, però llavors la teva relació amb el seu fill té els dies comptats).

Necessites un plat que demostri la teva maduresa, prou elegant per a l'ocasió però sense ser tant complicat com per implicar un alt risc d'intoxicació. I el que és més important, has d'afegir un toc personal que eviti un excés de comparacions amb el que ella cuina, que SEMPRE és millor.

Voilà, aquí teniu la recepta que acabarà amb els vostres maldecaps! (almenys pel que fa al primer plat... jaja) El porro i la patata combinen a la perfecció amb les avellanes i el gorgonzola, donant lloc a una versió tan original com deliciosa d'aquest clàssic. A més, la meitat de nata és substituïda per llet per a que no resulti una bomba calòrica.... I per últim, què hi ha de més refinat que una recepta amb nom francès? jeje

 

Així doncs, ja teniu un as a la màniga per quan hagueu de fer un àpat "de quedar bé". L'únic que us falta és assegurar-vos que la sogra en qüestió no és al·lèrgica als fruits secs... encara que potser us estimeu més no comprovar-ho.

Si la taula està tan ben parada és perquè era la nit del 24 de desembre, no perquè vingués la meva sogra jaja Però aquí s'aprecia que el color final de la vichyssoise no és tan grisós com a les altres fotos!

Vichyssoise amb pera i gorgonzola

(recepta extreta d'El Comidista, l'absolutament genial blog del Mikel López Iturriaga. L'única variació és que no vaig caramelitzar les avellanes... i que a casa meva, amb la meitat dels ingredients que hi posa ja mengem 6 persones!!! Ai, aquests bascos... M'enamoren!! jaja)

 

INGREDIENTS

(per a 6 persones... no basques)

1 porro gran

Mitja ceba

Mantega

1 patata gran

1 pera conference

750 ml de caldo de pollastre

50 ml de nata líquida

50 ml de llet

Gorgonzola

Avellanes

1. Picar la ceba i el porro. Posar-los en una cassola amb mitja cullerada de mantega, i deixar que es vagin fent a foc molt baix i molt lentament, durant uns 30 minuts.

2. Afegir la patata tallada a trossos grans, i deixar coure 5 minuts més.

3. Incorporar el caldo i la pera, sense pell ni tronc. Pujar el foc i, quan arrenqui el bull, deixar-ho 30 minuts més a foc baix.

4. Quan sigui més o menys freda, triturar. Abocar la nata i la llet i corregir de sal i pebre.

Es pot servir freda o calenta, perquè el veritable secret de l'èxit són unes avellanes picades i uns dauets de gorgonzola ben cremós a temperatura ambient.  

 

Per Nadal, el Byte es posa nostàlgic... jaja

Aquesta entrada està plenament basada en la ficció, perquè totes les sogres que he conegut han estat 100% encantadores amb mi :)

Xocolata del carrer Petritxol

Lliçó nº16
(extreta del bestseller "Manual pràctic per a ser un barceloní com cal")




Qualsevol barceloní desenfundaria la seva falç de butxaca per una tassa de xocolata calenta al carrer Petritxol, sobretot si el seu nas sembla el d'en Rudolf i acaba de sobreviure a la batalla campal anomenada rebaixes. La xocolata en qüestió és molt espessa, no gaire dolça i amb la capacitat de reanimar un mort, encara que això últim no està comprovat científicament.  

Ni la pèssima qualitat blackberry aconsegueix que aquesta xocolata no sembli deliciosa jaja

Si l'aspirant a barceloní com cal es trobés una cua descomunal per entrar, respiri fons i mantingui la calma; li garantim que en breus minuts serà dins. Llavors serà important no abaixar la guàrdia, perquè després de demanar serà servit en un promig d'entre 30 i 45 segons, en funció de la llunyania entre la barra i la taula.




El més habitual és demanar una xocolata per persona, o bé un "suís", que explicat de manera planera i obviant un intricat procés d'elaboració és una tassa de xocolata oculta sota una muntanya de nata. No acompanyar-ho de melindros, xurros, ensaïmades o magdalenes és un delicte castigat amb diversos anys de presó.

Després de sucar repetidament les pastes en la xocolata, es pot donar el cas que aquesta s'acabi s'acabi abans que les pastes. Les fotografies següents il·lustren el procés d'aprofitament màxim del producte a les mans d'una individua que hauria demanat tot un barril de xocolata si hagués estat a la carta. És comprensible, tenint en compte la patacada que acabava de viure a la pista de gel de plaça Catalunya.

La xocolata d'aquesta lliçó és de la granja La Palleresa (carrer Petritxol, 11), però podria haver estat perfectament de la Dulcinea (carrer Petritxol, 2) o de la Granja Viader (carrer Xuclà, 6).

No pretenc despertar polèmiques però... MENTIDA! jaja Precisament el que vull és que em digueu on heu tastat LA MILLOR XOCOLATA DE BARCELONA :) M'agradaria recollir les respostes per tastar-les totes fer un post especial! jeje Jo la veritat és que estic bastant confosa perquè totes em semblen delicioses...

Així doncs, a què espereu? Tots a buidar tasses de xocolata amb l'excusa de fer-ne una crítica! :D

Ah, alerta! Ja em descuidava de posar el que ens va costar: la xocolata, 2,70€; el suís, 2,95€; mitja ració de xurros, 1,05€; una magdalena bastant gegant, 1,60€; i una ampolleta d'aigua que sempre va bé per la set que fa venir la xocolata, 1,55€ :)

But she's delighted when she sees him, pulling in and giving her the eye, because she must be fucking freezing, scantily clad beneath the clear night sky. She don't stop in the winter no...  - Arctic Monkeys

Restaurant Bembì

Ja no haureu de forçar la vostra parella a improvisar una dansa del ventre amb monedes de cinc cèntims lligades al cinturó ni anar a donar cacauets als elefants del zoo cada cop que vulgueu sentir-vos com un maharajà: al Bembì viureu com reis... almenys durant una horeta o dues!

D'acord, no tindreu 500 criats ventant-vos ni estareu escarxofats sobre coixins de seda, però el servei és absolutament exquisit -dels més atents i sol·lícits que he vist- i l'ambient, elegantíssim. També és veritat que no us sortirà precisament gratis... Però sabreu que val la pena només creuar les portes del local, quan sentiu la densa aroma de guisat i espècies, preludi de les delícies que vindran després :)

Podem decidir si volem picant, o si el volem a part com a la foto. Molt considerat amb els que preferim mantenir la boca per sota dels 200ºC, gràcies.

Bembì compta amb diversos menús, tots amb opció vegetariana, a partir d'un recull de receptes tradicionals de tota l'Índia tractades amb un toc de modernitat.

Nosaltres vam tastar el menú degustació, i en sortir la nostra panxa sí que semblava la d'un maharajà, perquè les quantitats són un pèl excessives i fa massa pena deixar una cosa tan bona al plat! jaja Costa 26,5€ (sense IVA ni begudes), però la relació qualitat/preu no deixa de ser boníssima, i la carta és encara més cara.

Els quatre entrants vénen presentats a la vegada: l'oportunitat perfecta per tastar, comparar i jugar! D'esquerra a dreta tenim:

Samudri Rattan, o vieira a la planxa amb una salsa suau de safrà i aroma d'all. Es desfeia a la boca i la salsa era molt bona, però per a mi li faltava intensitat. Tot i agradar-me, va ser la que menys "mmm"s em va provocar jaja

Punjabi Samosa, una empanadilla de pèsols i patata. Absolutament deliciosa, tant el farcit com la pasta cruixent!!!

Lasooni Murgh Tikka, pollastre marinat amb iogurt i all, cuit al tandoor. Tot i semblar molt sec, la carn havia quedat perfectament impregnada de sabor, així que era ben gustós... Que bo!

Lucknowi Seekh, xai suaument especiat, rostit al tandoor. Per a mi, el millor dels quatre: tendre per dins i cruixent per fora, amb un sabor personalíssim... perfecte jaja

Ens van servir pa clàssic indi o naan dues vegades, amb els entrants i amb els plats principals. La quantitat, doncs, era exagerada (sobretot per als entrants que gairebé no tenen salsa), però el seu gust mantegós és tan irresistible que preferim que en sobri que no que en falti jeje

Els plats principals, servits en una safata bastant espectacular, eren fins i tot més deliciosos que els entrants. Un consell que a nosaltres ens hauria agradat tenir: aprofiteu la cullera del davant!! D'esquerra a dreta:

Murgh Makhani, una recepta tradicional de pollastre amb salsa de tomata i mantega. Que diguin el que vulguin, però aquest gust és d'alguna cosa més que tomata i mantega; sí és gairebé diví! jajaja De 10, de veritat.

Saag Paneer, o formatge fresc casolà amb crema d'espinacs. Cremosíssim, un autèntic plaer al paladar.

Nariyal Jhinga, gambes al curry en salsa cremosa de Kerala amb base de coco. Encara que em va semblar el més fluix perquè no m'entusiasma el coco, continuava sent molt bo.

Kohe - Roganjosh, un estofat de xai al curry amb gingebre, tomàquet i xilis de Caixmir. No us deixeu enganyar pels xilis, perquè més que picar, aportaven més intensitat al plat. Deliciós!

Raita, una amanida de iogurt i cogombre boníssima, que suposava un contrapunt refrescant.

Al centre, Zafrani Pulao, o arròs Basmati al safrà. L'acompanyament ideal per a tantes salsetes!

Les postres, "selecció del xef", eren una copa de macedònia i un gelat de vainilla boníssim amb salsa de mango i pistatxos. Ens hauria agradat un postre més típic de l'Índia, però sabent com els agraden els dolços molt dolços i havent deixat part dels plats principals perquè ja no podíem més, un postre més lleugeret potser no és tan mala idea jaja Això sí, la salsa de mango i pistatxos era perfecta: és incomprensible que en posin tan poqueta!!!

Per últim, la carta de tes és molt explicativa i val la pena tastar-ne algun... Si encara no heu superat el pressupost!

Resulta massa arriscat qualificar el Bembì com el millor restaurant de cuina hindú de Barcelona, però la veritat és que el menjar és d'una qualitat excepcional i el tracte rebut supera qualsevol expectativa. Una garantia d'això és que a les taules del costat no és difícil veure indis, i és que el nom de Bembì (paraula índia que significa "melic") no només simbolitza una connexió entre la mare i el fill sinó també entre l'Índia i Barcelona.

Llàstima que el preu no sigui del tot assequible, perquè hi tornaríem un dia rere l'altre!! Però llavors, quina gràcia tindria convertir-se per una estona en maharajà, si ho poguéssim ser sempre?

Restaurant Bembì
C/ Consell de Cent, 377
Barcelona
Telf. 93 502 49 72 / 645 257 701
(tancat els diumenges nit)

Encara no has vist Slumdog Millionaire? Perfecta per abans o després d'un Bembì! :)

Teletienda gourmet

Correré el risc de convertir el blog en un teletienda - i acabar anunciant matalassos de làtex, crema de bava de caracol i adorables batamantas - per donar algunes idees a aquells gourmets despistats que encara no heu fet la carta als Reis :)

És una miqueta just de temps, però com que això d'esperar a l'últim moment sembla una tradició que s'acaba complint any rere any... Potser aquestes propostes acabaran sent-vos útils i tot! jeje

En primer lloc, hi ha alguna manera millor de començar el dia que amb unes torrades perfectes? I quan dic "perfectes" vull dir PERFECTES, perquè la torradora amb visió panoràmica ja és una realitat!!

No us enganyaré, costa un pastón, però és el preu a pagar per no haver de tornar a intentar salvar un tros de pa carbonitzat a base de rascar amb el ganivet - sé que sabeu de què parlo! jaja

La vaig veure al Cooking, una botiga xulíssima al C/ Provença, 249 (Barcelona).

 

Després d'haver esmorzat tranquil·lament unes torrades delicioses, us adoneu que el vostre gos us dirigeix una mirada de súplica, perquè és qüestió de minuts que deixi la catifa feta un quadre. Segur que no us fa tanta mandra sortir, si és amb aquesta corretja de salsitxes!!

La trobareu aquí per 18,60€ (per si algú no hi havia caigut, NO és comestible).

Ha arribat l'hora de posar-se guapa! (o guapo...) Aquests anells de mi patata corazón, a 10€ cadascun, són una monada totalment artesanal - l'únic perill és que us vingui la gana cada cop que els mireu!

Si sou dels que s'enduen un entrepà (o unes cookies jeje) per assegurar-vos la supervivència fins a l'hora de dinar, ara també teniu l'oportunitat de demostrar que esteu preocupats pel medi ambient!! El boc'n roll condemna el paper de plata a l'oblit amb un disseny genial i unes instruccions d'ús gairebé tant complicades com les d'una prestatgeria d'IKEA en versió original sueca. Jo el tinc de color verd, i puc assegurar que va molt i molt bé, i a més es neteja súper fàcilment. El vaig comprar per una mica més de 8€ al Vinçon de Passeig de Gràcia, 96 (Barcelona).

El viatge en tren pot resultar bastant avorrit sense música, però encara ho serà menys amb aquests auriculars de Japan Trend Shop! Vaaaale, costen 53 dòlars, però és que em faria massa gràcia veure algú a qui li surt un plàtan de cada orella jaja

Esteu farts de cremar-vos les mans cada cop que treieu alguna cosa del forn però el vostre sentit estètic us impedeix comprar unes manoples cutres i soses? Voilà, la vostra solució es diu manoples pixelades, i són tan guais que jo no descartaria el seu ús com a guant normal ara que fa tant de fred jaja Les trobareu, rebaixades a 11,90€, a Gacheto Regalos.

Hi ha quatre empanats que van pel món pensant que regalar un utensili de cuina és masclista, o una mica trist. Doncs han de saber que amb aquesta gofrera de Vinçon...

... arribarien al cor de qualsevol!! jaja Costa 41,10€, però és o no és fantàstica? :D

Aquesta és una proposta reutilitzable per Sant Valentí, perquè va de xocolata... Que coi, és una proposta per tots els dies de l'any, perquè a qui no li agrada que li regalin xocolata?! jaja
Cacao Sampaka (Consell de Cent 292, Barcelona) és una mena de temple de la perdició on el cacau adopta totes les formes possibles, encara que avui jo us vull parlar de bombons. Podeu triar els packs predissenyats (fruits secs i cruixents; flors, herbes i infusions; cacaus i espècies d'Amèrica...) o crear la vostra pròpia caixeta. Per mi, aquesta és l'opció més divertida perquè pots ficar en una mateixa capsa bombons de curry, de pinyons, de lavanda, de tequila, de formatge de parma, de te gessamí, de pera i vainilla, de rosa, de whisky, de trufa del bosc...

I per rematar la llista, un "possible regal" que m'ha deixat flipant jaja No en teníem prou amb els lubricants de maduixa, menta o pinya colada, que ara arriba el lubricant amb gust de bacon! Suposo que hi ha algun fanàtic del bacon que correrà a escriure-ho a la carta dels Reis (el pots comprar per 12 dòlars aquí), però a mi no em fa gaire bona pinta... I menys si es gasten el pressupost per a publicitat en anuncis tan suggerents com aquest (jajajja): 

Que el 2012 us porti moltíssima felicitat... i si és en forma de menjar, millor! jeje

Alfajores de maizena

Hi ha qui ho viu com una epidèmia però a mi m'encanta contagiar-me de l'esperit nadalenc! Sí, allò que et vénen ganes de cantar cançons tan absurdes com la d'uns peixos que es beuen l'aigua d'un riu, i que sents l'impuls de tapar amb una manteta la gent que s'adorm al tren... jaja Aquella gana de coses dolces, tipus alfajores! :D

D'acord, no és que aquestes galetones sud-americanes siguin tan típiques de les nostres taules com els turrons o les neules, i de fet no les vaig fer per motivació nadalenca sinó per la meva obsessió amb el dulce de leche (no, en serio, començo a pensar que els meus pares em van adoptar a Argentina i no s'atreveixen a dir-m'ho). Però és que estan TAN BONES que us les havia d'ensenyar!! jaja

Són "aptes per a tots els públics", perquè el dulce de leche s'hi nota poc i no embafen gens -fins i tot el meu avi, l'antidolç personificat, va repetir!-, més aviat recorden a les galetes de mantega daneses.

Per això recomano als autèntics amants del dulce de leche que untin la part superior amb MÉS dulce de leche... I vais a flipar, palabra! jaja He hagut de censurar la fotografia per no provocar més d'un infart! ;)

La recepta és del blog d'una peruana resident a Espanya. La bona dona comentava que els alfajores argentins no s'assemblen gens als espanyols, i jo que no tenia ni idea que aquí també en feien, clico el link tota il·lusionada... I em trobo amb AIXÒ.

Què carai són aquests xurros desmanegats?! No sé si estaran bons o no, però els alfajores d'Argentina són infinitament més monos... Ara sí que reclamo les meves arrels argentines jaja

Com podeu veure no vaig utilitzar un tallador de galetes rodó, sinó un amb forma de floreta, perquè jo no he fet alfajores, sinó ALJAFLORES!! (jajja no m'ho tingueu en compte, va)

Són ideals per a acompanyar el cafè i encantaran a tota la vostra família, encara que no sé si per aquestes dates aconseguireu que arribin al cafè amb un raconet a l'estómac... Sigui com sigui, és una manera deliciosa de demostrar als altres com els estimes!! jeje

Bon Nadal a tothom!! :D

Alfajores de maizena

INGREDIENTS

(per a uns 20 alfajores)

125 de mantega a temperatura ambient

1/2 tassa de sucre

3 rovells d'ou

1 tassa i 1/4 de maizena

1/2 tassa de farina

1 cullerada de llevat

Ratlladura d'una llimona

Dulce de leche!

Sucre de llustre (opcional)

1. Batre la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Afegir, un a un, els rovells d'ou.

2. Barrejar la maizena, la farina, el llevat i la ralladura en un bol apart. Incorporar-ho a la mescla anterior.

3. Enfarinar una superfície (molt important!) i estirar la massa fins que faci 1/2 cm de gruix. Amb un tallador, anar formant galetes que dipositarem sobre una safata de forn amb un paper vegetal (o emmantegada i enfarinada).

4. Fornejar a 180ºC uns 10 minuts o mens, fins que les veieu dauradetes.

5. Untar les galetes amb el dulce de leche i unir-les de dues en dues. Opcionalment, decorar amb sucre de llustre.

Per ser feliç
No es necessita res,
Ni tan sols necessitar-ho

No esperis a ser feliç
per ser-ho

("Mira que és fàcil", de Ferran Cerdans)

Truiteria Flash Flash

"Que no has provat mai el pastís de formatge del Flash Flash? Agafa la jaqueta que ja estem tardant!"

Ni les més de 80 varietats de truites, ni les mítiques hamburgueses de recepta secreta, ni tan sols l'ambient eternament chic que s'hi respira van ser el motiu de la meva visita a la truiteria més famosa de Barcelona.

Vam anar-hi amb l'excusa del pastís de formatge, en una d'aquelles nits que resulten fantàstiques pel simple fet que acaben d'una manera ben diferent a com t'havies imaginat... :)

Tot i tenir més de 40 anys, la decoració del Flash Flash continua sent futurista, amb els finestrals rodons de nau espacial i les parets d'un blanc immaculat únicament trencat per la negra figura de la model Karin Leiz, retratada a escala gairebé real amb una càmera a les mans.

L'autor d'aquests vinils és el fotògraf Leopoldo Pomés, impulsor del negoci juntament amb l'arquitecte Alfonso Milà. Una llegenda explica que Pomés dissenyà el restaurant mentre estava a l'hospital, sotmès a una severa dieta en què els metges li havien prohibit allò que més li agradava menjar - touché, les truites.

En entrar, cambrers impecablament uniformats ens comuniquen que ens haurem d'esperar, perquè no hi ha ni un seient buit. Totes les taules són ocupades per una triple combinació d'antics membres de la Gauche Divine, noves generacions de comunicadors, músics o esportistes, i gent del barri de tota la vida.
Per sort, l'espera és molt més curta del que crèiem i en un moment som asseguts davant d'una carta plena de propostes apetitoses, incloent una llista de plats del dia. Les truites, però, són el que més ens crida  l'atenció, i és que va ser al Flash Flash on es revolucionà el concepte proletari de truita, elevant-lo a la categoria d'alta gastronomia.

Truita de patates xips - es notaven perfectament les patates! Una senyora truita, molt ben feta (6,30€)

Panadera - no us deixeu enganyar per les aparences, que per alguna cosa és tot un clàssic de la casa (bé, diuen que és perquè és la preferida del maître i sempre la recomana jaja). Dauets de pa fregit, formatge emmental i salsa de tomata fan d'aquesta truita una autèntica delícia (7,40€, em sembla)

Truita de marisc - oblideu la típica truita de gambes, perquè aquí s'afegeixen a la festa els musclos i les cloïses! Boníssima! (9,40€)

I les que encara ens queden per tastar: la de las niñas, amb pollastre i beixamel; la de samfaina;  la de l'excursionista, amb botifarra; la de carxofes; una que porta macarrons... Mon dieu!! jajaja
Això sí, sempre acompanyades del pa de coca amb tomàquet - no és espectacular, però està bastant a l'altura.

Dues racions de pa de coca amb tomàquet, a 3,10€ la ració

Al Flash Flash només serveixen 3 tipus d'hamburguesa: la Flash, la Monty i la Cadillac. La recepta és secret d'estat, però això deixa d'importar quan tastem la carn, de primeríssima qualitat, neta de tendons i greix i amb un amaniment especial que li dóna un gust molt particular. Tot i això, jo em quedo amb les truites jeje (i encara més si tenim en compte el preu).

Hamburguesa Monty  - la més senzilla? Les patates d'acompanyament, tallades a mà, també són força bones (13,10€)

Hamburguesa Cadillac - gratinada amb formatge i bacó, i farcida de tàperes. Molt bona! (14€)

Salses a tutipleni - ketchup, quatre tipus de mostasses, tabasco...

I finalment, les postres! Són força cares, però valen la pena - especialment una!

Sorbet de gerds - boníiiissim!! jaja Amb dues boles (5,50€)

Pastís del dia - d'avellanes i xocolata. Una autèntica bomba de rellotgeria, súper densa... i increïblement deliciosa! (5,95€)

Gelat de vainilla "anys vint" - realment tenia el gust dels gelats d'abans, pater dixit, perquè jo només sé que estava molt bo. Tot i això, es notaven molts cristalls de gel... Procés de producció millorable, ehem! Tres boles (4,95€)

Bé, i tot plegat ens va sortir per... jaja És broma, encara em falta parlar de l'estrella de la nit!

Pastís de formatge - DE-LI-CIÓS! Que és un dels millors pastissos de formatge de Barcelona? Sens dubte. Que n'hi ha de millors? També (propera publicació!). Però pagarem 5,60€ tants cops com faci falta per aquest trosset de cel :)

Dinar, berenar o sopar al Flash Flash (obre ininterrompudament d'una del migdia a una i mitja de la matinada) és tota una experiència, no només pel menjar sinó per molts altres factors com l'ambient, la decoració i el servei.
Dues truites i dues racions de coca amb tomàquet, dues hamburgueses, una aigua, un suc de tomàquet preparat a la perfecció, dues cocacoles i quatre postres ens van sortir per 81,80€, no gaire tenint en compte que en vam sortir molt contents. És el preu que es paga per veure i deixar-se veure...

Truiteria Flash Flash

C/ Granada del Penedès, 25 (entre Balmes i Tuset)

Barcelona

Telf. 93 237 09 90 (no admeten reserves)

En aquel vació, toda tu vanidad de escritor se te revela una gilipollez, pero, al mismo tiempo, que te lean es tu única victoria posible sobre la muerte - Antonio Lobo Antunes

Spaghetti alla Norma

Calma, calma! Sé que quan heu vist que, després d'abandonar despiadadament el blog reapareixia amb un simple plat de pasta, heu estat a punt d'imprimir la meva foto i pintar-me bigoti. Però abaixeu els bolis i doneu-me un segon per a explicar-me! jaja

En primer lloc, si no he actualitzat ha estat perquè tenia exàmens, i com tothom sap la base alimentícia dels estudiants són els carbohidrats (yupiiii). Així doncs, tocava una recepta estudiantil!

I en segon lloc, aquest no és un simple plat de pasta...

...és un volcà!!! :D

Una miqueta d'imaginació si us plau! Els daus d'albergínia són roques; la salsa de tomata, lava; el formatge ricotta, neu; i l'alfàbrega és l'herba!! Teòricament és el volcà Etna, perquè la recepta és siciliana (espera, neu sobre lava?!).

Però no només és un volcà en aquest sentit: després del primer mos em pensava que em moria, quina cosa tan deliciosa!! Deliciosa he escrit? DELICIOSA és molt més adequat! jaja

La combinació de sabors és simplement perfecta, la ricotta aporta una cremositat que us deixarà amb la boca oberta (val la pena que la busqueu en alguna botiga de delicatessen, jo em vaig patejar tot Sant Cugat per trobar-ne i quan arribo a casa veig que la recepta original és amb ricotta salata... Porca miseria! jaja), i la salsa de tomata...

Ah, la salsa de tomata. Sempre que en menjo de casolana, amb tomàquets naturals i ceba sofregida, juro que mai més recorreré a la salsa de pot - només us dic que em vaig acabar tota la que havia sobrat a cullerades. Directament de la paella, jo soleta. Orgàsmic, ho deixo aquí! jaja

I no em puc despedir sense fer-vos una advertència: no mengeu MAI amb la música de Paolo Conte de fons.

Us explico. Per ambientar una mica, i en comptes de posar un fragment de l'òpera "Norma" de Bellini (que diuen que donà nom a la recepta), vaig posar una de les poques cançons italianes que conec però que és una de les meves preferides, Via con me, de Paolo Conte.

Encara que és ideal per a ballar pel carrer (qui? jo?), el ritme és tan i tan ràpid i els spaghetti estaven tan bons que vaig acabar menjant a tota pastilla, tant, que gairebé m'ofego! jajaja I jo vinga a canviar de cançó, i cada una era més ràpida que l'anterior... en fi!

La recepta que us penjo és una adaptació pròpia, fruit de la que va publicar la revista Cuina i la de la meva idolatrada Marzella (la que em va ajudar amb aquests i aquests). No feu cas de la foto: talleu l'albergínia molt més petita perquè és més còmoda de menjar, i serviu amb molta, MOLTA més salsa de tomata!! jaja

Spaghetti alla Norma

INGREDIENTS

(per a 2 persones)

1 albergínia mitjana

sal

oli d'oliva verge extra

1 ceba petita, tallada finament

2 grans d'all tallats a làmines molt fines

3 tomàquets madurs, pelats i tallats maldestrament

30 g de ricotta. Si pot ser salata millor, però amb la normal queda genial

Fulles d'alfàbrega fresca

170 g d'spaghetti (o rigatoni, o fussili...)

1. Tallar la punta verda de l'albergínia i trossejar-la a dauets petits. Posar-la durant una hora en un colador amb sal, i un plat a sota, per a que perdi l'amargor.

2. Passar l'albergínia per aigua, eliminant l'excés de sal, i assecar-la amb paper, prement-la una mica per a que expulsi el màxim d'humitat possible.

3. Abocar força oli d'oliva verge en una paella i, quan sigui molt calent, posar-hi els daus d'albergínia. Quan siguin tendres, retirar-los i reservar-los sobre paper de diari.

4. Posar oli en una altra paella i abocar-hi la ceba. Un cop sigui daurada, afegir els grans d'all i deixar coure uns segons tot remenant. Incorporar els tomàquets, apujar el foc i coure durant 8 o 10 minuts.

5. Posar aigua a bullir. Quan arrenqui el bull, afegir sal i després la pasta. Un cop la pasta estigui al dente, escórrer i muntar els plats: formar una muntanyeta d'spaghetti, abocar-hi la salsa per sobre i col·locar una cullerada de ricotta a sobre de tot. Repartir els daus d'albergínia pel voltant, i escampar l'alfàbrega tallada a trossets per la part blanca dels spaghetti.

(la Marzella, en canvi, afegeix l'albergínia a la salsa de tomata durant un o dos minuts, i després ho barreja tot amb la pasta, la ricotta i l'alfàbrega).






PD: El gust d'aquests spaghetti em sonava d'alguna cosa... I és que els ingredients eren els mateixos que els de la pizza Siciliana de Dar Poeta! :D





(...) Zapato que en unas horas buscaré bajo tu cama, con las luces de la aurora, junto a tus sandalias planas, que compraste aquella vez, en Salvador de Bahía, donde a otro diste el amor, que hoy yo te devolvería - Jorge Drexler