8 de maig del 2011

Restaurant Dos Torres

Fins on arriba la nostra capacitat de perdó?
Podem perdonar que ens serveixin una amanida de recuit de Fonteta sense recuit de Fonteta? Potser sí, si el servei es mostra ràpid i atent durant la resta de l'àpat...
Serem capaços d'obviar les destrosses arquitectòniques infligides a una meravella de la part alta de Barcelona, que n'han fet un espai fosc, impersonal i fins i tot hortera? Potser sí, si ens trobem amb un arròs tan cremós com el de llagostins i pollastre.
Ens recaran els 21€ per un menú de migdia, que en molts altres llocs d'igual (i força més) renom podrien ser uns quants menys? Sí, ens recaran, perquè fins aquí arriba la nostra capacitat de perdó.
Podria ser que una presentació acurada i un producte de qualitat ens distreguessin de la monotonia de la carta, però continua resultant estrany que un restaurant tan nou s'enlairi sense cap tipus d'aspiració, i recorri a combinacions de sabors més que suades.
Els elements d'aquest local que ratllen l'excel·lència queden absolutament fora de joc quan apareixen uns lavabos que semblen un calabós, surten de cuina descuits garrafals i es respira el conformisme que sura en l'ambient. Aquest cop, nosaltres els perdonarem, però caldrà molta penitència per a despertar l'interès dels senyors Michelin.


 (Perdoneu per la qualitat de les fotos; la Blackberry fa el que pot!)
L'amanida de recuit, amb maduixes i taronja - fresca i saborosa, amb el PETIT detall que li faltava el recuit


Fusilli (a la carta deia pappardelle; els haurien acabat?) amb bacon (ehem la mínima expressió), rúcola i crec que cremós de ceps. Critico per criticar, perquè aquest plat tan consistent era una ABSOLUTA delícia!


Crec que era vedella sobre un llit de puré de patata amb patates al forn. La salsa és el que donava personalitat al plat


Arròs de llagostins i pollastre. Cremós, subtil. Excel·lent!

Pastís selva negra amb virutes de xocolata i salsa de gerds. A mi em va decepcionar perquè la xocolata era massa forta pel meu gust; la meva àvia "que ja no tenia més gana", es va ocupar que no en quedés ni una engruna

Pastís Tatin amb gelat de llet merengada i crema de vainilla. Encara que la Tatin fos molt normaleta, el gelat i la crema estaven molt bons!

No malinterpreteu el to de la crítica, vaig de sobrada expressament!! ;)



É una mujé, es digna de admirá

4 comentaris:

  1. mm el postre !! :D
    muchos besos
    petosss

    ResponElimina
  2. Ostres, i no vau reclamar el recuit? Què us van dir???? Ho trobo super fort!
    Tristament no és l'únic restaurant d'on en surts escaldat...

    ResponElimina
  3. M'ho he passat genial llegint la crítica! De veritat, segueix així, a veure si algun dia et puc llegir en un diari mentre esmorzo algun dels plats que ensenyes per aquí... :D

    I per cert, això del recuit... segur que no el van perdre pel camí? XD

    ResponElimina
  4. jaja laura ja m'agradaria!!! :D
    buf, el recuit... Ningú se n'havia adonat! Pregunto a una cambrera: "Però l'amanida no era de recuit?", em contesta: "Ho vaig a consultar a la cuina". Total, que quan me'l van portar en un plat apart jo casi ja m'havia acabat la resta... ¬¬

    ResponElimina