28 de juny del 2011

Tartaleta de poma del Crustó

El món és un lloc hostil per als indecisos.
Ells no hi poden fer més: veuen una oferta variada i temptadora i s'atavalen de mala manera, i si entren en joc les "pressions externes" (amics morts de gana, sogres xerraires, cambrers despiadats que no tenen tot el dia), el conflicte interior de l'indecís per escollir què menjarà adquireix dimensions existencials.


Llocs com la fleca pastisseria (i cafè degustació!) Crustó són autèntiques sales de tortura per a qualsevol indecís, amb els croissants desprenent aquella olor embriagadora de mantega francesa, les focaccies flonges i cobertes d'ingredients tan mediterranis, entrepans cruixents que semblen obres d'art, tartaletes de figues i de pinyons i de vés a saber quantes coses més...


No amagaré que sóc indecisa com pocs, però de la meva experiència puc donar tres consells molt i molt útils. El primer: la clàssica tàctica d'anar descartant opcions és una mica lenta però funciona de meravella. El segon: demanar consell al dependent o cambrer també pot ajudar - no cal que els feu cas, la majoria de vegades només és l'empenteta necessària per a sortir del pas: "Em recomanes aquest? Doncs posa'm l'altre!", així, sense complexos ;)
I el tercer: si aneu al Crustó, la tartaleta de poma és aposta segura.


Una base prima de pasta de full, làmines de poma caramelitzada i una generosa capa d'almívar converteixen aquesta pasta (aquesta què? És MÉS que una pasta! jaja) en una explosió de dolçor a la que molts pocs pal·ladars es podran resistir. Cruixent, torbadora, extraordinària.
És una mica cara (3,99€? I el ronyó també?) però insisteixo, si us la recomano no és perquè sí! A més a més és força gran. Sort que em vaig deixar guiar per la meva intuïció femenina... (en altres paraules, vaig demanar consell al dependent i, com que era molt guapo, li vaig fer cas jajaja).




 


Pronto iba a comprender que la nostalgia era sobre todo el recuerdo de aromas y sabores irrepetibles - La cruda y tierna verdad

7 comentaris:

  1. OOOH Ana, la tartaleta! QUina bona pinta, haure d'anar algun dia a aquest forn!

    ResponElimina
  2. mmm que pinta !
    Has encontrado algun sitio donde vendan macarons franceses? si encuentras y los pruebas,podrías sacarle fotos ! te recomiendo que los pruebes porque mmm son una perdición ! Muchisimos besos amore !

    ResponElimina
  3. jaja dedueixo que el primer comentari és de la Clara jeje...
    Rocío, la verdad es que no he provado los macarons y me siento tonta porque el año pasado estuve 2 veces en París y no los probé! Tú los sabes hacer tú misma, verdad? :)

    ResponElimina
  4. Je je je... entenc perdectament el què vols dir :)
    Jo tinc encara una quarta tàctica: repetir tants cops com faci falta fins a tastar-ho tot! :)

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó Gemma, aquesta és sens dubte una boníssima tàctica jaja!

    ResponElimina
  6. Hola, bon dia!
    A mi em sembla que també pagaria aquests calerons per gaudir-la... i mentre aniria pensant en la propera elecció... així continuaria igual d'indecisa, però em sentiria millor, je,je,
    Molt bona entrada. Petons

    ResponElimina
  7. Veig que som una colla d'indecisos jaja Moltes gràcies Eri! :)

    ResponElimina